Després de llargs mesos de sequera, finalment Catalunya ha rebut el manà de la pluja. Tot i això, ha estat una visita fugaç i insuficient per saciar la set d’una població de més de 7 milions de persones. Caldran encara vàries setmanes de precipitacions continuades perquè els nivells dels embassaments arribin als de l’any passat.

La situació era i és tan desesperada que els governs de la Generalitat i de l’Estat Espanyol s’han vist obligats a prendre mesures urgents i altament polèmiques: la realització d’un trasvassament transitori des de l’Ebre – un tema que genera i generà autèntiques guerres polítiques a l’estat espanyol-, la prohibició del rec de plantes i el canvi d’aigües de piscines, etc… Probablement, però la imatge més mediàtica ha estat l’arribada de vaixells contenidors amb aigua.

La crisi hídrica prèn encara més importància si és té en compte que, a més, Barcelona és una de les ciutats més estalviadores d’aigua a nivell europeu – consumeix 110 litres per dia i habitant- com confirma l’estudi Urban Ecosystem Europe. Per comparar-ho, els parisins consumeixen més del doble de litres per persona que els barcelonins cada dia. Imatges com la neteja amb aigua dels carrers de la capital francesa són poc freqüents a la ciutat mediterrània. Tot al contrari, l’aprofitament de l’aigua de la ciutat de Barcelona arriba al punt de regar els espais verds de la ciutat amb l’aigua enmagatzemada en inmensos dipòsits subterranis. És clar que la pluja que cau periòdicament a l’Ile de Paris queda lluny dels nivells pluviomètrics recollits al Sud d’Europa.

Sigui com sigui, el tan comentat canvi climàtic ja està aquí. Els països i les ciutats del sud d’Europa ho tenen present. Seran els primers i les primeres en patir les conseqüències. Per ells, la nova cultura de l’aigua no és una opció sinó una necessitat.

Fotografia: Pantà de Segre - Abril 2008 (Flickr.com)