Ja és hora que totes les àvies que es respectin es cenyeixin el seu uniforme de combat: que es calcin les sabates de plàstic i el davantal ratllat, que empunyin l'escombra, i es llancin a conquerir la vorera. Les baietes comencen a treballar, les galledes aboquen el seu contingut al baixant del carrer. Al cap de cinc minuts, la vorera està ben neta i amarada d'aigua. Ara toca anar a comprar, desfer-se del davantal, i posar-se els cabells una mica en ordre per a la trobada matinal.

Situada a l'encreuament, la mestressa de casa mira en totes direccions, a l'aguait d'algun esdeveniment. Espera la trobada fortuïta que mai no es fa esperar gaire. Una senyora xafardera que torna del mercat se li acosta a pas lleuger, estalonada per una veïna afable. Totes dues deixen a terra els cabassos de la compra i repassen les últimes notícies del barri.

Aquestes paraules van acompanyades de gestos grandiosos i d'una mímica d'allò més variada. Cada cinc minuts es preparen per anar-se'n, fent com si recollissin les bosses, indicant l'impuls de marxar, però sempre les agafen per la màniga i encara es queden cinc, deu, o quinze minuts més. El matí sempre es fa massa curt.

En acabat, a casa altre cop, les àvies treuen les cadires al carrer i s'instal•len en una zona soleia per parlar amb tota tranquil•litat de les xafarderies del dia.

Text de Géraldine Garçon fr, artista francesa que resideix a Barcelona. Fa creacions artístiques sobre la vida quotidiana de les ciutats on viu.

Aquest text és el primer s'una sèrie de retrats de la ciutat de Barcelona fets per europeus. Esteu enamorats de Barcelona? Participeu en la redacció del bloc de Barcelona de cafebabel.com