Si la política és “l’art d’actuar” com ja va vaticinar Arthur Miller en el seu famós assaig, Nicolas Sarkozy s’ha convertit sens dubte en el Tom Cruise del gremi. No és una comparació tan estranya si recordem que l’actual president francès és amic de l’actor nord-americà amb qui va organitzar una trobada a París quan era Primer Ministre de Jacques Chirac al 2004.

De fet sembla que a Sarkozy li ha quedat alguna cosa de les seves converses amb Tom Cruise ja que, com el protagonista de Missió Impossible, el president ha vist marcat el seu mandat per les seves intervencions espectaculars dignes del salvador més hollywoodenc. La més destacada i criticada acaba de conèixer el seu desenllaç amb l’anunci que va fer el “president” del Txad, Idriss Déby, quan va dir que concedia la gràcia presidencial als sis membres de l’associació Arca de Zoé condemnats el passat 26 de desembre a vuit anys de presó. El 25 d’octubre de 2007, els membres d’aquesta associació van ser arrestats a Abéché (Txad) i acusats de l’intent de segrest de 103 nens de la regió de Darfur que intentaven endur-se cap a França. En el moment dels fets anaven a embarcar en un Boeing amb tripulació espanyola que també es va veure involucrada en el procés judicial. La intervenció tan dubtosament providencial de Sarkozy, que va decidir anar a buscar en avió privat a les hostesses i als comandants, va ser un dels gestos més cridaners, però no el primer.

Després d’arreglar la qüestió de la tripulació, sembla que el president francès ha acabat de negociar l’assumpte dels sis acusats francesos de l’Arca de Zoé, que ja complien les seves condemnes a França gràcies a un acord de cooperació entre França i el Txad. I és que el suport militar que el president francès va oferir al govern d’aquest país africà els passats dies 2 i 3 de febrer va ser decisiu per a que el dictador Idriss Déby es mantingués al poder. Les relacions confuses i ambigües que Sarkozy manté amb líders poc recomanables han despertat reticències i crítiques.

Les “amistats perilloses” del president francès ja van començar quan va negociar l’alliberament de les infermeres búlgares amb el tirà Coronel Gaddafi, dictador de Líbia. Després de la intervenció de la que en aquells moments era la seva dona, Cecilia Sarkozy, les infermeres van ser alliberades el 24 de juliol de 2007, després de 8 anys de negociacions, tensions i embargaments entre Líbia i la UE. Va ser un acte inesperat que es va idear en poques hores i que molts van atribuir a la personalitat de Cecilia. Però, fos com fos, aquesta primer bomba mediàtica va destapar el perill de negociar amb dictadors i terroristes ja que pocs dies després Saïf Al-Islam Gaddafi, fill del líder libi, afirmava en una entrevista al diari francès Le Monde que l’alliberament s’havia fet a canvi de diversos milions de dòlars i, sobre tot, de la compra d’armes i instal•lacions nuclears d’ús civil per part de Líbia. L’escàndol estava servit i, més encara, quan el Coronel es va instal•lar a finals de desembre de l’any passat en els jardins de l’Elisi en visita oficial i els dos mandataris mai van arribar a tractar el tema dels drets humans, malgrat la pressió popular.

Un altre exemple del seu gust per la "diplomàcia-exhibició" la trobem a les seves recents declaracions en les que no descarta la possibilitat d’un boicot de França en els Jocs Olímpics de Pequín. Aquesta postura, de cara a la galeria, resulta poc sorprenent si recordem que el líder francès va viatjar fa poc a Xina, concretament a finals de novembre de 2007, i en cap moment es va esmentar el problema dels drets humans en aquell país, malgrat les peticions de l’oposició a França. És més, es va “oblidar” emportar-se a Rama Yade, secretària d'Estat francesa de Drets Humans. I és que l’objectiu del viatge era signar contractes empresarials per valor de 20 milions d’euros. Com va afirmar fa uns dies Bernard Kouchner, ministre d’Afers Estrangers francès, respecte a la possibilitat de boicot i represàlies econòmiques del gegant asiàtic: “és evident que això fa les coses més difícils”. Una bona manera de contradir el seu cap.

Tampoc podem oblidar l’últim amic discutible de Sarkozy, Hugo Chávez, a qui va recórrer fa uns mesos perquè fes d’intermediari entre les FARC i els governs francesos i colombians per l’alliberament d’Ingrid Betancourt. La relació va durar poc, ja que aquest cop el president colombià Álvaro Uribe va apartar a Chávez de qualsevol protagonisme negant-li la capacitat per negociar. El tema no s’acaba aquí, ja que els darrers dies les notícies han dit que Ingrid Betancourt podria ser alliberada a causa del seu estat de salut. Pel que sembla, Sarkozy ja té preparat un avió medicalitzat a la Guaiana francesa per anar a buscar-la.

Idriss Déby, Gaddafi o Hugo Chávez: uns “amics” controvertits del president francès però que li permeten operacions espectaculars i molt mediàtiques. Quin és el preu a pagar? Tractar de tu a tu amb dictadors i terroristes. No seria estrany que aviat aqests “amics” li passessin factura al Tom Cruise de la política.

Article d'opinió del periodista francoespanyol Aurélien Le Genissel. Traducció d’Esther Gil i Alèxia Vidal