escalier.bmp Un bonic edifici s’alça en una cantonada del cor del barri de Gràcia. Per entrar-hi, s’ha d’ abaixar el cap i anar cap a una entrada curiosament petita situada a la porta cotxera de fusta massissa. Les passes ressonen en aquest gran vestíbul nu on els sorolls, com en una església, són d’una altra naturalesa. L’aspecte imponent de l’espai contrasta amb el seu estat ruïnós. Els esglaons de pedra estan coberts de cartrons i la llum pàl•lida no s’atreveix a pujar. En aquest pis, els murs leprosos s’escantellen en trossos sencers, escampant pel terra la seva escorça malalta. Aquests fragments de color que porten l’empremta del temps, plens de fissures traçades amb delicadesa, creen uns quadres abstractes de matisos subtils. En el terra estelat, una rajola picada es balanceja i es sumeix en un cruixit. La fusta gastada a causa dels passos deixa al descobert les seves venes profundes. Per les finestres decorades amb vidrieres, els cristalls trencats deixen entrar la humitat y la llum que venen de l’exterior.

Text de Géraldine Garçon, artista francesa que resideix Barcelona i fa creacions artístiques sobre la vida quotidiana de les ciutats on viu.

Aquest text és el tercer d’una sèrie de retrats de la ciutat de Barcelona fets per europeus. Estàs enamorat de Barcelona? Participa en la redacció del bloc de Barcelona de cafebabel.com.

Traducció d'Alèxia Vidal