Dues portes batents s’obren amb lleugeresa a La Violeta, un bar espaiós que és freqüentat pels veïns del barri. Una tonalitat bruta s’estén des del terra fins al sostre, i cobreix al seu pas les taules de plàstic i les fines columnes amb capitells que donen ritme a l’espai. Tan sols l’extintor i la propaganda “Estrella” alegren amb notes vermelles aquesta àmplia sala pobrament il·luminada amb llums de neó.

Fa dues setmanes que assisteixo a la representació diària d'un espectacle rodat. Dia rere dia, amb la precisió d'un rellotge suís, els parroquians tornen a interpretar el seu paper en aquesta escena banal.

Caminant amb pas decidit, el motard de blau marí obre el ball a tres quarts de sis. Es dirigeix tot recte cap al seu tamboret a la punta de la barra. Abans de demanar res, ja té una ampolleta marró sota el nas. Un home que llegia el diari a l'altra punta del taulell, i que semblava esperar el senyal de sortida, es retira en silenci.

La Violeta cobra vida. A dos quarts de set, el selecte grup de treballadors de correus ve a ocupar la taula rodona. Amb un drap a la mà, l'amo de caràcter jovial participa en l'animada conversa . El bar s'omple a poc a poc de joves de cabells llargs que tiren la jaqueta amb deixadesa i cargolen els cigarrets amb un posat d’indiferència.

L'escriptor ventrut es pren algunes llibertats. No és funcionari, ni treballador i pot fer la seva entrada en qualsevol moment. Abandona els seus llibres feixucs i emergeix d'un núvol de fum per demanar un cafè sol. Després, durant hores, s'acaricia la barba amb una mà fofa mentre s'escolta a si mateix.

En aquest decorat també hi ha tot d'esquenes, tot de siluetes de les quals no veuré el rostre perquè jo també hi tinc la plaça assignada. De tant en tant, l'amo fa un cop d'ull als meus dibuixos. Em trobo la seva dona al mercat. I quan torno a La Violeta sé que abans de les sis un motard de blau marí travessarà el llindar amb pas decidit.

Text de Géraldine Garçon artista francesa resident a Barcelona que fa creacions artístiques sobre la vida quotidiana de les ciutats on viu.

Traducció de Núria Baró