destrucci__de_la_mem_ria.jpgLa Lonely Karen Drifter és una cantant de folk alternatiu. Fa música pura i bella, amb només una guitarra i una veu bonica i, sobretot, molt de sentiment. L’altre dia jo escoltava una entrevista amb ella a la radio. Més que la música (encara que sigui ben bonica!) el que va atreure la meva atenció en aquella entrevista va ser el següent: la cantant parlava de com la seva vida ha influit en la seva música. En especial els llocs on ha viscut: Göteborg i Barcelona.

“Suècia i Catalunya?”, et preguntaràs ara. Dos països tan contraris poden interessar a la mateixa persona? Doncs sí!! Ho dic tan expresivament perquè jo també he viscut als dos països. De manera voluntària, és clar. Suècia i Catalunya són dos països molt diferents, però justament per això tan complementaris. Tranquil.litat, organització i molt d’espai al pais nòrdic; moviment, caos i carrers estrets plens de gent a una de les regions més nòrdiques d’Espanya o una de les més meriodionals d’Europa si ho mirem des d’una perspectiva continental.

La vida no és escollir una o altra opció (això seria ben avorrit) sinó, sobretot, viure-ho tot: passar moments tranquils i plens d’acció, moments sòl i en colla, moments estructurats i moments de caos. No seria perfecte passar mig any (a causa del temps, clar, l’altra diferència important!) a Barcelona (l’hivern) i l’altre mig (durant l’estiu) a Suècia? Això sí, per culpa de dels diners, això no és tan fàcil realitzar-ho...

Mentrestant, he decidit de viure a Berlin. Un punt de compromís perfecte: al mig d’Europa, entre el Nord i el Sud, amb llocs tranquils i plens de vida, organització i caos... Una ciutat tan diversa com la vida. Des del meu apartament, fins i tot quan tinc les finestres obertes, no sento cap cotxe. Ara bé, a cinc minuts de la meva casa, hi ha nombrosos bars, cafés, vida al carrer, etc... La vida quotidiana está ben organitzada, amb una xarxa de transport públic molt llarga i complidora que et pot portar a explorar el caos berlinès quan vulguis. L’extraordinari dinamisme urbà, els barris industrials caducs des de la caiguda de la mur de Berlin, bars denominats clubs “privats” perquè venen begudes a preus que decideixis tu mateix... De tant en tant, aquesta xarxa de transport públic tan ben organitzat produeix ell mateix una mica de caos, – Com ara, quan des d’ahir, els conductors de busos fan vaga (bé, aquest tipus de caos no sempre fa alegria. Encara menys quan estàs a punt de viatjar i necessites el bus per arribar a l’estació amb la teva maleta...)-.

A veure, quan la Lonely Karen Drifter vindrà a descobrir aquest lloc (quasi) perfecte.

Aquest article d’Henriette Rytz forma part de la sèrie de retrats eurobarcelonins.

Fotografia: Gerard Girbes (flickr.com)