seguretat_aeroportu_ria.jpg Un ciutadà corrent malalt crònic de fibrosi quística ha posat al Parlament Europeu contra les cordes de nou. El seu nom: David Raya (Hospitalet de Llobregat, 1981).

Tot plegat va començar a l’Aeroport de Berlín, quan la policia alemanya no el va deixar passar amb les 40 dosis diàries de medicines que necessita per controlar la seva malaltia. La raó: les mancances legislatives d’un reglament secret de desenvolupament de la Directiva 1546/2006 que ha endurit recentment les normes de seguretat aeroportuàries.

Molest per l’experiència i per haver de donar explicacions cada vegada que agafa un vol, Raya va decidir presentar una petició de derogació o modificació de la directiva al Parlament Europeu la qual ha tingut un gran ressó en la premsa de Barcelona i sobretot entre els eurodiputats catalans amb independència del seu color parlamentari.

Les queixes de Raya no són un cas aïllat. Plataformes ciutadanes com nosinzapatos.com mostren el malestar creixent de la població en relació a unes normes que generen situacions arbitràries en ares de la seguretat aeronàutica com el fet d’obligar als passatgers a descalçar-se.

El propi europarlamentari Ignasi Guardans (Convergència i Unió), ja va mostrar el seu refús fa uns mesos després de negar-se a treure’s les sabates en un control a l’aeroport de Barcelona el desembre passat. El polític català va destacar llavors que “els aeroports no poden convertir.se en un reducte en el que alguns uniformats poden actuar de forma arbitrària i sense cap control”.

Ambdos casos posen de manifest la necessitat de les institucions legislatives comunitària i nacionals de pensar dues i tres vegades els efectes sobre els drets civils de les normatives de lluita contra el terrorisme. I és que de les lleis europees a la tan criticada Patriot Act nord-americana hi ha només un pas.

Fotografia: Edans (flickr.com)