jaume_bascu.bmp Al cafè del mercat, un senyor vell amb el front arrugat pren el sol. Amb el cigarro al bec i la mirada absent, viatja al seu passat. Sembla estar bé. “Saps quina edat tinc?” No el voldria ofendre i prefereixo esperar prudentment la seva resposta. “82 anys”

Mentre el dibuixo, Jaume Bascu desgrana els seus records. Ho ha estat tot a la vegada, fuster, taxista i bomber (“però ara amb totes aquestes infeccions i medicines, no podem fer ni tant sols un boca a boca, quina època aquella…”) Gorra ample i bigoti viril, m’esforço a reconèixer-lo a la fotografia en blanc i negre que treu amb dificultat i tremolant del seu moneder.

Cantusseja amb la seva veu ronca i un somriure se li dibuixa als llavis. Alguna cosa es desperta en ell, alguna cosa jove i espurnant.

En Dic, el seu petit fox terrier, mou la cua nerviosament i puja sobre els genolls del seu amo per recordar-li els seus deures. En Jaume se’n va fent passes petites. La vida és un tango i cal saber-lo ballar.

Article de Géraldine Garçon, artista francesa resident a Barcelona. Forma part de la sèrie de retrats eurobarcelonins