henry.jpg El FC Barcelona començarà la temporada de futbol 2008-2009 amb dos jugadors francesos a les seves files, Thierry Henry i Eric Abidal. És l’ocasió de tornar-nos a fixar en una dada curiosa: cap jugador del país veí no ha aconseguit imposar-se durant gaire temps al club català.

Cadascú està orgullós d’allò que pot estar-ho. Mentre països com Espanya, Anglaterra o Itàlia s’enorgulleixen dels seus clubs de palmarès sobrecarregat, França no té més d’una Lliga de Campions, que va guanyar amb Marsella, el 1993. Això fa, comptant bé, dues vegades menys que les del Nottingham Forest, vencedor el 1979 i 1980, i que milita actualment a la segona divisió anglesa. Però si hi ha una cosa de què França està orgullosa, és del fet que el jugador francès s’exporta molt bé: els millors clubs d’Europa han tingut a les seves files un o diversos jugadors francesos que han marcat història. Eric Cantona al Manchester, Thierry Henry i Patrick Vieira a l’Arsenal, Zinedine Zidane a la Juventus de Turí i després al Reial Madrid... D’exemples no en falten. I el Barça? N’és l’excepció, el misteri, la maledicció. En definitiva, res, el desert. I és que, de fet, en un club més aviat marcat per l’aportació de brasilers o d’holandesos, els francesos han estat, en el millor dels casos, discrets; en el pitjor, catastròfics.

Els fracassos

En són els més nombrosos. Cap culé no pot evitar un somriure amarg als llavis quan s’evoquen aquests noms: les ximpleries del porter Richard Dutruel, Philippe Christanval escridassat pel Camp Nou, el fantasmagòric Frédéric Déhu, i finalment el decebedor Christophe Dugarry, malgrat tot campió del món i d’Europa sota la túnica blava. Error de càsting, jugador sobrevalorat o que no el van saber utilitzar segons les seves possibilitats: d’explicacions no en falten.

Les decepcions

Fins i tot els jugadors prestigiosos han fracassat a la Ciutat Condal: sense treure mèrits a ningú, Laurent Blanc no ha tingut l’aportació esperada, i només es va quedar al club la temporada 1996-1997. El mateix va passar amb Emmanuel Petit, indiscutible a Anglaterra i que es va trobar que era defensa esquerre a l’esquema de Van Gaal el 2000-2001. Pel que fa a Lilian Thuram, que hi va arribar el 2006 a punt de finalitzar la seva carrera, no ha sigut més que l’ombra de l’increïble defensa que va ser a Itàlia.

Una excepció i esperances

En aquest palmarès al revés, només Ludovic Giuly aconsegueix salvar-se’n. Aquest atacant ens recorda sovint que efectivament és l’únic francès guardonat (dues lligues i una Champions League) amb el FC Barcelona. Sense haver tingut l’estatus de crack indiscutible de Ronaldinho o Messi, ha deixat un bon record a la capital catalana. I de cara al futur? Encara queden dos jugadors francesos al club. Dos jugadors que el seu primer any a Espanya van decebre, però que es poden recuperar. De primer, Eric Abidal, que va patir la manca de preparació física de la passada temporada, però que se’l veu més còmode amb el nou entrenador. I sobretot Thierry Henry, jugador emblemàtic del segle XXI que de moment no ha estat a l’alçada de la seva reputació. En vigílies d’una nova temporada, el nou capità de l’equip de França té una segona oportunitat de trencar la maledicció dels francesos del Barça.