Segons Le Monde, el president francès Nicolas Sarkozy ha deixat de pensar en un Tony Blair en hores baixes en quant a popularitat, per fixar-se en Felipe González com a candidat a la futura presidència d'Europa, un càrrec previst per l'esperat Tractat de Lisboa.

Un polític conservador com Sarkozy amaga una vessant felipista? Si mirem una mica al nostre voltant l'elecció no sembla gens estrafolària.

La figura del president (o presidenta) de la UE és un càrrec l'elecció del qual requereix una conjunció d'equilibris realment complexa. Ha de ser una persona ben vista pels 27 Estats membres, algú a qui la resta de presidents i caps d'estat acceptin de manera unànime i li atorguin la seva confiança; al cap i a la fi, al menys de manera simbòlica, es trobarà un esglaó per sobre d'ells.

I dic simbòlicament, ja que com passa en el cas del famós Mr Pesc, Javier Solana, és la personalitat de qui l’ocupa l'encarregada de conferir ple sentit i facultats al càrrec. Col·locar algú amb una trajectòria com la de González és tota una declaració d'intencions al respecte.

En un moment d'euroescepticisme motivat per causes tan dispars com la no ratificació del Tractat Constitucional, l'espera pel de Lisboa o la crisi econòmica, recuperar una figura com Felipe González pot significar una mica d'aire fresc europeista. Al cap i a la fi, estem parlant del president precursor d'una idea que ara és un dels pilars de la UE i un dels elements que més s'haurà de desenvolupar en un futur: la ciutadania europea.

Mercè Aguilar.